Política de privacitat: què és obligatori informar i on posar-ho

Sumari

• Què és la política de privacitat?
• Quina informació és obligatòria?
• On l'has d'ensenyar?
• Quin risc corres si no informes bé?
• Com ho genera Tranquilia
• Preguntes freqüents
• Fonts oficials

Què és la política de privacitat?

És la manera de complir el «deure d'informació» del RGPD. La llei parteix d'una idea senzilla: si utilitzes les dades d'una persona, aquesta persona té dret a saber què en fas, en un llenguatge clar i abans que te les quedis.

No és el mateix que l'avís legal (que identifica l'empresa) ni que la política de cookies (que va sobre el rastreig al web). Són tres textos diferents, encara que sovint convisquin al mateix peu de pàgina.

Quina informació és obligatòria?

Els arts. 13 i 14 del RGPD fixen què has d'explicar. Com a mínim:

1. Qui ets: identitat i contacte del responsable (la teva empresa).
2. Per a què fas servir les dades (les finalitats) i amb quina base legal.
3. A qui les comuniques (gestoria, proveïdors, Administració).
4. Quant de temps les conserves.
5. Quins drets té la persona (accés, rectificació, supressió, oposició...) i com exercir-los.
6. Que pot reclamar davant l'AEPD si creu que no compleixes.

L'art. 13 s'aplica quan reculls les dades directament de la persona; l'art. 14, quan les obtens per una altra via. La informació ha de ser «concisa, transparent i intel·ligible» (art. 12): res d'un totxo de lletra petita que ningú no entén.

On l'has d'ensenyar?

Allà on demanis dades i en un lloc sempre accessible:

• Al peu del teu web, com a enllaç permanent.
• Al costat de cada formulari (contacte, pressupost, newsletter), amb una casella o un enllaç clar.
• Quan algú et deixa les seves dades en persona o per telèfon, amb una versió que puguis lliurar o llegir.

Quin risc corres si no informes bé?

Informar malament —o no informar— és de les coses més fàcils de detectar: n'hi ha prou amb mirar el teu web. L'AEPD (Agencia Española de Protección de Datos) rep moltes reclamacions justament per formularis sense informació o amb textos genèrics que no diuen res.

El RGPD fixa els màxims de sanció en dos nivells: fins a 10 milions d'euros o el 2 % de la facturació, i fins a 20 milions o el 4 %, segons la infracció (art. 83 RGPD); s'aplica la xifra més alta. Per a una pime el més habitual no és la multa màxima, però un formulari sense política de privacitat és una porta oberta a una reclamació que hauries pogut evitar amb un text ben fet.

Com ho genera Tranquilia

A partir del qüestionari, Tranquilia redacta la política de privacitat amb les finalitats i les bases legals pròpies de la teva activitat, i te la deixa llesta per publicar al teu web i enllaçar des dels teus formularis. Si ets gestoria, la generes per a cada empresa clienta.

Preguntes freqüents

N'hi ha prou amb copiar la política de privacitat d'un altre web?

No. Cada negoci tracta dades diferents, amb finalitats diferents. Una política copiada sol mentir sobre el que fas de veritat, i això és pitjor que no tenir-ne: informes malament, cosa que també se sanciona.

És el mateix la política de privacitat que l'avís legal?

No. L'avís legal identifica l'empresa i compleix la LSSI; la política de privacitat compleix el deure d'informació del RGPD. Són textos diferents, encara que molts webs els enllacin junts.

He d'informar també els meus empleats?

Sí. Els teus treballadors també són persones de les quals tractes dades (nòmines, contractes). Necessiten la seva pròpia informació de privacitat, diferent de la dels teus clients.

Fonts oficials

• Reglamento (UE) 2016/679 (RGPD), articles 12, 13 i 14 (i art. 83, sancions) — text a EUR-Lex.
• Agencia Española de Protección de Datos (AEPD).
• BOE — Ley Orgánica 3/2018 (LOPDGDD), article 11 (deure d'informació).

---

Informació general sobre normativa. No substitueix l'assessorament d'un advocat ni l'anàlisi del teu cas concret. Si tens dubtes, consulta amb la teva gestoria o amb un professional del dret.